El mètode de punció seca va encaminat al tractament dels punts gallet. Els punts gallet, definits de forma molt simple, són els punts on un teixit muscular està més escurçat, de manera que no li arriben nutrients i, per tant, està hipersenssible al tacte. A més pot donar un dolor irradiat.

La idea és tractar aquesta zona de contractura màxima (punt gallet miofascial) mitjançant la introducció d’una agulla, normalment d’acupuntura, en aquest.

Això fa que el sistema nerviós central comenci un procés de regeneració d’aquest múscul danyat de manera que arriben més nutrients, i si la punció ha estat encertada, el múscul es relaxa íntegrament i desapareixen símptomes com el dolor local i el dolor irradiat.

Existeixen múltiples tècniques pel tractament de la Síndrome de dolor miofascial com són: les tècniques d’estiramiento amb fred, compressió isquémica, massatge, tècnica de Jones, ultrasò, electroterapia, Làser, cyriax tècnica de Mitchell i un llarg etcètera d’eines que s’utilitzen diàriament en la pràctica clínica.

La punción seca s’ha revelat com una tècnica molt eficaç per inactivar els PGM(punts gatell miofascials)aquells amb màxima tensió, i així ho demostren estudis realitzats per autors com Lewit i Gunn, i les experiències clíniques que ens transmeten Simon i Travell.

Existeixen diferents tècniques de punció seca que tenen la característica comuna de no introduir cap substància a l’organisme, la qual cosa les diferència d’altres tècniques invasives en les quals s’infiltra alguna substància, com a anestèsics locals, AINES(antiinflamatoris no esteroideos) o toxina botulínica en el PGM.

En aquest sentit és important ressenyar que no existeix evidència que demostri major efectivitat de la injecció d’aquestes substàncies enfront de la punció seca, que utilitza únicament l’efecte mecànic com a teràpia, sempre que s’obtingui una resposta d’espasme local.